Estes terres van estar poblades durant l’edat del bronze, també pels ibers i pels romans (als quals deu el seu nom actual, Villar = conjunt de viles), prova d’això són les nombroses troballes pertanyents a estes civilitzacions. Els àrabs també es van assentar (a ells deu el seu primer nom, Benaduf = el que toca el pandero, derivat de la tribu berber que ací es va establir). Posteriorment, Jaume I va donar la població en senyoriu a Fernando Díaz en 1236, depenent de la Baronia d’Andilla, fins que en 1300 va passar a formar part de la Baronia de Chulilla i amb això patrimoni de la Mitra Valentica.

El seu palau arquebisbal va ser proposat a l’emperador Carles V com a residència per a curar la seua malaltia. Porta el sobrenom de “l’Arquebisbe” perquè el 7 de maig de 1795 se’l va concedir el rei Carles IV alhora que li atorgava el títol de vila real. Durant les guerres carlines, en el segle xix, el conjunt de la torre de l’església i del palau va ser quarter general de les tropes carlines. En la Guerra Civil espanyola es va situar la rereguarda del front de Terol i va tindre hospital de campanya i aeròdrom militar. Al llarg dels segles ha crescut la vila a causa de l’intens treball de les terres més pròximes (la majoria fora del seu terme).